La Mercè, patrona de Barcelona explica la llegenda que la nit del 24 de setembre de 1218, la Mare de Déu es va aparèixer simultàniament al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i sant Ramon de Penyafort. Als tres els va demanar que creessin un orde de monjos dedicats a salvar cristians empresonats pels sarraïns. Eren temps de guerra religiosa.Segles més tard, el 1687, Barcelona va patir una plaga de llagostes i es va posar en mans de la Mare de Déu de la Mercè. Acabada la plaga, el Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona. Però el Papa no va ratificar la decisió fins dos segles més tard, el 1868.
Els orígens de la Festa MajorDesprés que el Papa Pius IX declarés la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat, Barcelona va començar a celebrar les seves festes al setembre. La Mercè va prendre vol en l'any 1902 quan, sota l'impuls de Francesc Cambó, es va celebrar una Festa Major que es va convertir en model de les que encara avui tenen lloc a tot Catalunya. De totes maneres, la història de la Mercè patiria molts alts i baixos que es van estendre després de la guerra civil i els anys del franquisme.
LA BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
Els orígens va ser durant el pontificat del bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (1212-1241), el sepulcre pot admirar-se en un arcosoli de la capella de Sant Miquel a la girola de la catedral, quan va esdevenir la miraculosa aparició de Mare de Déu a Sant Pere Nolasc, segons la tradició, el dia 2 d'agost de 1218. el 10 del mateix mes i any es va fundar l'Ordre de la Mercè, a la seu barcelonina, amb assistència del rei Jaume i d'Aragó, el bisbe Berenguer de Palou i Sant Ramon de Penyafort. L'Ordre va quedar oficialment establerta entre 1222 i 1228, amb el propòsit de rescatar els captius en poder dels musulmans. Va adoptar l'Ordre l'escut amb la creu de plata sobre gules de la catedral i les quatre barres d'Aragó.
