LA CANDELERA
La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. És sol celebrar el dos de febrer.
 

La dita diu: "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, l´hivern reviu”, és a dir que si el 2 de febrer fa bon temps és que ja s’acabat l’hivern i que si plou o fa mal temps és que encara queda hivern per estona.

Origen:  Aquesta festa ve de que “El 2 de febrer l’esglèsia cristiana commemora, 40 dies després de celebrar el naixement de Jesucrist, la festa de la Presentació del Senyor o Presentació del Nen Jesús al Temple. Amb aquesta festa els fidels recreen el ritu de purificació obligatori que, segons els costums jueus de l’època de Jesucrist, havien de complir totes les dones que havien donat a llum. Anaven al temple amb una candela encesa i altres ofrenes 40 dies després del naixement del nounat per tal de presentar-lo als sacerdots.

LA SETMANA DELS BARBUTS

La setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any, igual que a l'estiu hi ha la canícula com a període més càlid de l'any. Es presenta en Gener. El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15, i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.

Pau Ermità: Va ser un anacoreta, el primer ermità Cristia. A Barcelona, era venerat com a patró secundari pel gremi d'esparters i estorers, ja que es deia que havia estat, al desert, el primer a teixir l'espart fent-ne estores.


Maur Abat: va ésser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'orde

Antoni Abat: Va ser monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.

NADAL

Advent i la seva corona

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús; dura entre 22 i 28 dies.

La corona d’advent és un dels costums que els cristians viuen en apropar-se el Nadal. És formada per quatre espelmes amb branques vegetals, que es van encenent, una a una, durant les quatre setmanes que precedeixen al Nadal.

La corona d'advent troba les arrels en els costums precristians dels pobles del nord, entre els segles IV i VI. Durant el fred i la foscor de desembre, col·lectaven corones de branques verdes i encenien focs com a senyal d'esperança en la vinguda de la primavera.

25 de desembre

El 25 de desembre les civilitzacions precristianes celebraven el solstici d'hivern, quan la llum tornava novament i s'acabaven les tenebres. En el segle III trobem els primers testimonis de la celebració de la festa del Naixement de Crist per l'Església, encara clandestina, el dia 25 de desembre.

Avui dia existeixen bastants simbols de referència, com per exemple: 

- Arbre de nadal: Sol ser una conífera de fulla perenne. Es decora amb elements nadalencs com a boles, llums de Nadal, figuretes i llaços.

- L’estel o estrella de Nadal, també anomenada estrella de Betlem o estrella dels Reis, és un astre que, segons la tradició, va guiar als tres reis fins al lloc del naixement de Jesucrist, a Betlem.

Pare Noel

El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal. La mateixa figura amb el mateix nom existeix en uns altres països. En alguns llocs els personatges de Santa Claus i Pare Noel no són del tot intercanviables. Encara que actualment en els països de llengua catalana són dos personatges fusionats, històricament eren diferents. 

Pare "Noel" o "Santa Claus" és una figura folklòrica, llegendària i mítica, la qual, en la cultura occidental, porta presents als infants el dia 6 de desembre, la nit de Nadall o el mateix dia de Nadal. La llegenda es pot haver basat en contes sobre Sant Nicolau, un personatge l'existència històrica del qual és considerada poc creïble, fins i tot per a l'Església Catòlica.

Cap d'any i el raïm

L'explicació més estesa és que la implantació d'aquest costum és el resultat de la iniciativa d'uns viticultors del sud del País Valencià, que l'any 1909 van idear aquesta estratègia per donar sortida a l'excés de producció. L'hàbit s'hauria anat implantant a partir d'aquell moment arreu de l'Estat, amb més o menys celeritat, però no de manera immediata. Amades, per exemple, en el seu clàssic Costumari català ni tan sols ho esmenta; si tenim en compte que aquesta obra data de la dècada del 1950, hem de deduir que, si es feia, no devia ser una tradició gaire antiga, i si estava implantada, devia tenir una connotació de costum modern i sense arrelament.

També pot ser perquè  a l'antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos. 

Més rituals: 

- Portar roba interior vermella: És una de les tradicions més modernes, però de les més seguides. Es considera que dóna bona sort i atrau l'amor. A més, aquest costum té les seves variants: en una part de llatinoamèrica es creu que si la llenceria és groga, s'aconseguirà prosperitat i bonança econòmica i si es porta del revés, que serà un any de moltes compres.

- Menjar llenties: Els raïms no són l'únic ingredient gastronòmic amb el qual es celebra el cap d'any. Es diu que sopar llenties crida la prosperitat i la fortuna. És un costum més freqüent a Itàlia, on en lloc de dotze raïms mengen 12 cullerades de llenties.

- Ficar or dins de la teva copa: Per no tenir problemes econòmics en l'any que entra, hi ha qui assegura que el millor és posar un anell, una polsera o una altra joia d'or dins de la copa amb la qual brindaràs.

- Escriure tres desitgos: Es tracta d'escriure tres desitjos en tres trossos de paper diferents i mantenir-los trepitjats mentre s'acaba l'any. Un cop inaugurat el nou any, s'han de cremar els papers. Així, els més supersticiosos asseguren que es compliran al llarg dels 365 dies.