MOTIVACIÓ

CARNAVAL- QUARESMA

CARNAVAL 

El Carnaval és una celebració popular que té lloc immediatament abans de la quaresma cristiana, té una data que pot ser variable depenen de l'any.
Tot i les diferències de celebració a tot el món, la seva característica comuna és la de ser un període de permissivitat i cert descontrol. En els seus inicis, probablement amb un cert sentit de l'pudor propi de la religió, el Carnaval era una desfilada en què els participants vestien disfresses i usaven màscares. No obstant això, el costum va anar transformant la celebració fins a la seva forma actual.

L'origen de la seva celebració sembla probable que estigui a les festes paganes, com les que es realitzaven en honor a Bacus, el déu romà de el caos, la festa i el vi, les saturnals i les lupercales romanes, o les que es realitzaven en honor de el bou Apis a Egipte.

El carnaval, encara que l'Església cristiana no ho admet com a celebració de to religiós, està associat amb els països de tradició catòlica, i en menor mesura amb els cristians ortodoxos orientals; les cultures protestants tenen tradicions modificades, com el carnaval danès.



La data del carnastoltes es calcula de la següent manera: l'equació és ben senzilla: simplement es tracta de comptar 40 dies cap enrere respecte a el Diumenge de Rams.

A Espanya, suposa una suma de diferents festes paganes associades a les celebracions cristianes, en aquest cas a la Quaresma. Amb una història i plantejament més recents són coneguts amb rang internacional els models gadità i Tenerife. En gairebé tots els models de festa carnavalesca espanyola té especial tradició el dijous Gras.

Carnestoltes deriva dels antics ritus en honor a el déu romà Saturn, d'aquí pren el nom de les Saturnals. Amb l'arribada de l'cristianisme, com a religió oficial, es creia que aquesta festa s'anava a suprimir, però va patir una transformació, de Saturnals va passar a cridar Carnestoltes i en ella no es rendia culte a cap déu pagà sinó al comiat d'ingerir carn o tenir una vida dissoluta amb motiu de l'arribada de la Quaresma, prèvia a Setmana Santa.

En els dies de les Saturnals, de l'Carnaval, gairebé tot estava permès, es bevia, de menjava, es gaudia de el sexe i tot emparat en l'anonimat d'una disfressa o d'una màscara.

El comiat de el temps de Carnestoltes portava en els dies que precedeixen a el Dimecres de Cendra, quan s'inicia la Quaresma, els quaranta dies abans de l'Diumenge de Resurrecció, en aquest període ha d'haver control, oració, dejuni, penitència i religiositat.

Però també té una simbologia oculta ja que el carnaval era sinònim de disbauxa i aquesta tendència es va relacionar a l'aigua ja que es van establir analogies amb les aigües de vida, amb les aigües espermàtiques, és a dir: l'Amor i sexe.

Un element imprescindible és el lluir màscara que cobreix la cara, la identitat de l'ésser, de la persona, que és una analogia de l'dormir la consciència de qui les fan servir, de la falsa personalitat, del que es voldria ser i no és o no es vol ser; l'antifaç de la falsa personalitat que impedeix i oculta la manifestació de l'Essència.


QUARESMA

La Quaresma és el periode de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari Liturgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua. Quaranta són també els dies de l'diluvi universal. Així com els dies passats per Moisès al Mont Sinaí. O els anys que va trigar el poble d'Israel a aconseguir la Terra Promesa. El significat de l'Dimecres de cendra no està separat del de la Quaresma, que és el temps d'espera i purificació.

És el període que els cristians celebren abans de rebre la resurrecció de Jesús, però també serveix per fer un viatge de conversió i dejuni. De fet, en aquest dia comença la pràctica penitencial que té orígens molt antics i que veurem més endavant.

Aquesta és la celebració pública de la penitència. I amb motiu de les cendres cristianes, els fidels emprenen aquest viatge d'abstenció i oració que condueix a l'absolució dels pecats en el matí de dijous Sant.

Aquesta és la celebració pública de la penitència. I amb motiu de les cendres cristianes, els fidels emprenen aquest viatge d'abstenció i oració que condueix a l'absolució dels pecats en el matí de dijous Sant.

Té la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmanes de Quaresma. Les singularitats que defineixen el personatge són que té set cames –a voltes, set arengades– i que a la mà hi duu un bacallà i un cistell de verdures, normalment bledes. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. A partir del segle XIX aquesta figura representa també que comença una època d'abstinència de carn i que era moment de comprar peix.




És molt representada en la imatgeria popular impresa i té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. La ritualització i ús de la Vella Quaresma té variants locals, però amb uns trets comuns. Cada setmana li arrenquem o tallem una cama i quan arriba al final és cremada igual que seu predecessor, el Carnestoltes. D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període. En alguns llocs, quan s'arriba a la meitat de la Quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat. Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l'estampa de la Vella Quaresma, tot seguint el ritme d’una cançó. Amb la recaptació s’organitza un berenar col·lectiu.

L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA

És molt representada en la imatgeria popular impresa i té una funció de calendari: per mitjà de les cames ens duu a Setmana Santa. La ritualització i ús de la Vella Quaresma té variants locals, però amb uns trets comuns. Cada setmana li arrenquem o tallem una cama i quan arriba al final és cremada igual que seu predecessor, el Carnestoltes. D'aquesta manera, el foc destrueix simbòlicament el període. En alguns llocs, quan s'arriba a la meitat de la Quaresma (a la quarta setmana), serren la vella per la meitat. Grups d’infants fan captes de diners o aliments i fan veure que serren un bastó o l'estampa de la Vella Quaresma, tot seguint el ritme d’una cançó. Amb la recaptació s’organitza un berenar col·lectiu.



JUEVES LADERO 

Dijous Gras o dijous gordo1 és el nom amb què es coneix en diverses parts d'Espanya a dijous en què comença el carnaval, entre el 29 de gener i el 4 de març segons l'any. En alguns llocs es coneix amb altres noms, també en altres idiomes presents al territori espanyol, com dijous gras (Catalunya), dijous de berenar (Comunitat Valenciana), dijous llarder (Illes Balears), dia de la mona (Albacete), dia de la truita, dia de l'choricer o choricé (Baix Aragó), dijous berenador (Salamanca), dia de l'pam (Calataiud), etc. La paraula Gras deriva de el llatí lardarius que significa "gras".

QUINES COSES ENS PROVOQUEN POR?
A la pel·lícula cal destacar l'ús d'elements fantàstics per explicar els esdeveniments terrorífics, i la representació de diversos personatges per turmentar a la família, a més de la conceptualització de la "monja diabòlica" que, malgrat la seva semblança amb el personatge de Insidious, té una imatge pertorbadora que es queda en la teva ment. La banda sonora fa un gran treball per embolicar-nos en la trama, l'ús de tècniques clàssiques, i sons amb instruments de cordes genera pànic.


La por es una sensació que a la llarga ens pot condicionar en moltes etapes o situacions de la nostra vida, poden arribar a afectar-nos en la persepció de les coses o en les respostes que tindriem en moltes situacions. La por surgueix en decisions complexes que ens presenta la vida. Quan percibim una cosa que ens dona por arriba al nostre cervell a traves de dos camins un llarg i un curt. El llarg es el cami racional i el curt es l'emocional, per això eln primer que sentim al trobar-nos amb una situació que ens podría creer por el primer que el nostre cos es sofrir per la situació en la que ens trobem i una vegada analitzada que ja a passat per camí llarg que es el racional, es quan pensem de la manera correcta en la que hauríem d'actuar i el per què de com ens sentim en aquell moment.

Els principals aspectes que ens creen por:

- ATMOSFERA: Un dels primers aspectes que ens fa que una pel·lícula ens doni por el l'atmosfera inquietant, que es el punt de inquietud en el que ens situa la pel·lícula. A esta se une la fotografía en la que te encuentras i la banda sonora que se escucha en el momento.

- PERSONATGES: Una de les especialitats que tenen les pel·lícules de terror es el tractar a els seus personatges com un tros de carn sense importància alguna, sotmetense continuament a l'assetgament de qualsevol altre personatge.

- MALDAT REAL: Ja si surten vamiprs, zombis o algun ésser extrany el que s'ha de intentar sempre es que hi hagi un punt de credebilitat ja que així la pel·lícula ens creará més terror.


Hi també existeixen diversos tipos de por que podem sofrir com per exemple:

- SINISTRE:  Aquesta categoria dins el gènere d'horror arriba a causar l'efecte desitjat mitjançant la
utilització d'elements quotidians que desconcerten l'espectador quan alguna cosa en ells
resulta pertorbador, i és contradictori amb la seva essència.

- PSICOLÒGIC: Aquest tipus de gènere apel·la a una ambientació musical tètrica, efectes de so
esgarrifosos, paisatges o situacions estranyes, etcètera. Elements que creen una
atmosfera que permet la inestabilitat del seu públic.
Aquests components treballen afectant mentalment a l'audiència i no necessiten de l'
complement d'efectes especials exagerats i descripcions violentes.
L'element fonamental de la terror psicològic és apel·lar a l'aspecte inconscient de la
personalitat de l'espectador, que permeti l'alliberament del seu costat fosc. La por al que
desconegut juga un paper fonamental, i exposa a l'audiència a temors incontrolables, els
torna vulnerables a torbacions de la seva pròpia psique.


En la meva vida, hi ha poques coses que em causin por, pero entre les poques que em causen esa sensació una d'elles es la claustrofobia, que és la por que es pasa en trobar-se en un lloc tancat.  És una fobia que la pateix un 10% de la població Espanyola, pero que a moltes poques persones els esta diagnosticada.
Esta tiene varios simpotmas uno que presenta en mi es la ansiedad, ja que después de estar en una situación así seguidamente sufro ansiedad.

LA CANDELERA
La Candelera és la festa que, 40 dies després del Nadal, commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca la diada com el dia per desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. És sol celebrar el dos de febrer.
 

La dita diu: "Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, l´hivern reviu”, és a dir que si el 2 de febrer fa bon temps és que ja s’acabat l’hivern i que si plou o fa mal temps és que encara queda hivern per estona.

Origen:  Aquesta festa ve de que “El 2 de febrer l’esglèsia cristiana commemora, 40 dies després de celebrar el naixement de Jesucrist, la festa de la Presentació del Senyor o Presentació del Nen Jesús al Temple. Amb aquesta festa els fidels recreen el ritu de purificació obligatori que, segons els costums jueus de l’època de Jesucrist, havien de complir totes les dones que havien donat a llum. Anaven al temple amb una candela encesa i altres ofrenes 40 dies després del naixement del nounat per tal de presentar-lo als sacerdots.

LA SETMANA DELS BARBUTS

La setmana dels barbuts és la setmana més freda de l'any, igual que a l'estiu hi ha la canícula com a període més càlid de l'any. Es presenta en Gener. El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses que tenen els sants d'aquests dies: sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15, i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar la setmana fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.

Pau Ermità: Va ser un anacoreta, el primer ermità Cristia. A Barcelona, era venerat com a patró secundari pel gremi d'esparters i estorers, ja que es deia que havia estat, al desert, el primer a teixir l'espart fent-ne estores.


Maur Abat: va ésser el primer i principal deixeble de sant Benet de Núrsia junt amb sant Plàcid de Subiaco, i abat d'un monestir de l'orde

Antoni Abat: Va ser monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.

NADAL

Advent i la seva corona

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús; dura entre 22 i 28 dies.

La corona d’advent és un dels costums que els cristians viuen en apropar-se el Nadal. És formada per quatre espelmes amb branques vegetals, que es van encenent, una a una, durant les quatre setmanes que precedeixen al Nadal.

La corona d'advent troba les arrels en els costums precristians dels pobles del nord, entre els segles IV i VI. Durant el fred i la foscor de desembre, col·lectaven corones de branques verdes i encenien focs com a senyal d'esperança en la vinguda de la primavera.

25 de desembre

El 25 de desembre les civilitzacions precristianes celebraven el solstici d'hivern, quan la llum tornava novament i s'acabaven les tenebres. En el segle III trobem els primers testimonis de la celebració de la festa del Naixement de Crist per l'Església, encara clandestina, el dia 25 de desembre.

Avui dia existeixen bastants simbols de referència, com per exemple: 

- Arbre de nadal: Sol ser una conífera de fulla perenne. Es decora amb elements nadalencs com a boles, llums de Nadal, figuretes i llaços.

- L’estel o estrella de Nadal, també anomenada estrella de Betlem o estrella dels Reis, és un astre que, segons la tradició, va guiar als tres reis fins al lloc del naixement de Jesucrist, a Betlem.

Pare Noel

El Pare Noel, Pare Nadal, Santa Claus o Sant Nicolau és un personatge mitològic present a molts països que porta regals de Nadal. La mateixa figura amb el mateix nom existeix en uns altres països. En alguns llocs els personatges de Santa Claus i Pare Noel no són del tot intercanviables. Encara que actualment en els països de llengua catalana són dos personatges fusionats, històricament eren diferents. 

Pare "Noel" o "Santa Claus" és una figura folklòrica, llegendària i mítica, la qual, en la cultura occidental, porta presents als infants el dia 6 de desembre, la nit de Nadall o el mateix dia de Nadal. La llegenda es pot haver basat en contes sobre Sant Nicolau, un personatge l'existència històrica del qual és considerada poc creïble, fins i tot per a l'Església Catòlica.

Cap d'any i el raïm

L'explicació més estesa és que la implantació d'aquest costum és el resultat de la iniciativa d'uns viticultors del sud del País Valencià, que l'any 1909 van idear aquesta estratègia per donar sortida a l'excés de producció. L'hàbit s'hauria anat implantant a partir d'aquell moment arreu de l'Estat, amb més o menys celeritat, però no de manera immediata. Amades, per exemple, en el seu clàssic Costumari català ni tan sols ho esmenta; si tenim en compte que aquesta obra data de la dècada del 1950, hem de deduir que, si es feia, no devia ser una tradició gaire antiga, i si estava implantada, devia tenir una connotació de costum modern i sense arrelament.

També pot ser perquè  a l'antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos. 

Més rituals: 

- Portar roba interior vermella: És una de les tradicions més modernes, però de les més seguides. Es considera que dóna bona sort i atrau l'amor. A més, aquest costum té les seves variants: en una part de llatinoamèrica es creu que si la llenceria és groga, s'aconseguirà prosperitat i bonança econòmica i si es porta del revés, que serà un any de moltes compres.

- Menjar llenties: Els raïms no són l'únic ingredient gastronòmic amb el qual es celebra el cap d'any. Es diu que sopar llenties crida la prosperitat i la fortuna. És un costum més freqüent a Itàlia, on en lloc de dotze raïms mengen 12 cullerades de llenties.

- Ficar or dins de la teva copa: Per no tenir problemes econòmics en l'any que entra, hi ha qui assegura que el millor és posar un anell, una polsera o una altra joia d'or dins de la copa amb la qual brindaràs.

- Escriure tres desitgos: Es tracta d'escriure tres desitjos en tres trossos de paper diferents i mantenir-los trepitjats mentre s'acaba l'any. Un cop inaugurat el nou any, s'han de cremar els papers. Així, els més supersticiosos asseguren que es compliran al llarg dels 365 dies.

ESVÁSTICA:

La esvàstica s'ha utilitzat al llarg de la Història, en diferents llocs, apareixent en diversos contextos i amb significats molt diferents.També es pot dir creu gammada, creu cramponada i tetraskel.

El terme espanyol esvàstica prové de l'idioma sànscrit suastíka, que literalment significa 'molt auspicis', però també pot tenir mes significat.
Es feia servir a l'almenys 5.000 anys abans que Adolf Hitler dissenyés la bandera nazi.
A dia d'avui l'esvàstica té una llarga història. Es feia servir a l'almenys 5.000 anys abans que Adolf Hitler dissenyés la bandera nazi
A principis de segle XX, l'esvàstica es feia servir molt a Europa. Tenia nombrosos significats. El més comú era un símbol de bona sort i auguris.

Hi ha dos tipus de esvástica: 
-La esvàstica, en sentit dextrogir quan gira a la dreta
-La sauvástica, en sentit levogir quan gira a l'esquerra

ÁGUILA DE SANT JOAN:

El símbol de l'Àguila de Sant Joan té el seu origen en la representació de l'evangelista i apòstol de Jesucrist com aquest animal. A l'hora d'assignar animals a cada un dels quatre autors dels Evangelis (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc, i Sant Joan) tradicionalment l'àguila s'associava a Sant Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic de els quatre. Isabel «la Catòlica» va voler mostrar la seva predilecció per aquest evangelista incloent el símbol en el seu heràldica personal. I més tard va ser integrat en l'escut dels Reis Catòlics.

L'Àguila de Sant Joan és una àguila esbalaïda, de sabre, nimbada d'or, picada i armada de gules.L'àguila com a símbol heràldic és un símbol de poder i respecte


L'Àguila present en l'escut de Franco no és un símbol original de règim, sinó que era ja utilitzat en les armes dels Reis Catòlics. Aquest era l'Àguila de Sant Joan que Isabel la Catòlica va incorporar com a suport a l'escut per la devoció a l'evangelista amb la qual la sobirana va afegir el lema sub umbra alarum tuarum protegeix ens («protegeix-nos sota l'ombra de les teves ales»)



BANYES:

Diferents significats:

-La Fortuna a més de ser la deessa romana encarregada de la destinació, a l'al·legoria de la Fortuna adopta la forma d'una dona asseguda sobre un tron ​​i que es troba recolzada en una roda que simbolitza la inestabilitat. 

-La Abundància és una deessa al·legòrica que es presenta com una jove nimfa coronada per flors. En una mà té un feix d'espigues i en l'altra, la banya d'Amaltea. La seva figura i els seus atributs seran presos per la noblesa i aristocràcia com a mostra de les seves riqueses materials. 

-La Ocasió es mostra com una dona jove, nua, en una postura una mica inestable ja que es troba sobre una roda recolzada sobre un peu mentre l'altre està en l'aire. Pot mostrar calvície a la part posterior del seu cap o bé amb el seu llarg cabell a el vent, com a mostra de la fugacitat de el temps. A les seves mans sosté una navalla i un vel. 

-La Liberalitat , Cesare Ripa explica que adopta la forma d'una dona amb els ulls enfonsats, de front angulosa i quadrada, el nas aguilenc, vestida de blanc, amb una àguila en el seu cap, un compàs i una banya de l'abundància de què cauen nombrosos objectes valuosos en la mà dreta i una altra amb fruites i flors a la mà esquerra. 

-La Prudència , com divinitat en l'antiguitat clàssica es representava amb dos rostres perquè així es simbolitzava el seu coneixement sobre el passat i el futur. Com al·legoria pot aparèixer nua o vestida, sobre un pedestal, amb un mirall i amb una serp com a mostra dels constants perills que amenacen a l'ésser humà.

-L'Alegria pot ser representada com una dona acompanyada d'una banya de l'abundància i amb una actitud feliç. A vegades la solen acompanyar nens i normalment un alça un full de palma. 

Moisès de Miquel Àngel Buonarroti:

L'escultura de Moisès de Miquel Àngel Buonarroti va ser tallada entre els anys 1513 i 1515, en l'època de l'Cinquecento de el Renaixement italià, i es troba actualment a la basílica de San Pietro in Vincoli a Roma, Itàlia.

«Les banyes de Moisès procedeixen d'una traducció de el text bíblic original perpetrada per sant Jeroni. Quan Moisès descendeix de la muntanya del Sinaí, on s'ha entrevistat amb Déu, "la pell de la cara s'havia tornat radiant", diu la Bíblia . En l'original hebreu el verb "irradiar", "emetre raigs", és de la mateixa arrel que el substantiu "banyes", així que sant Jeroni no s'ho va pensar dues vegades i va traduir: "cornuta esset facies sua", és a dir, "el seu rostre era banyut" ».