ESVÁSTICA:

La esvàstica s'ha utilitzat al llarg de la Història, en diferents llocs, apareixent en diversos contextos i amb significats molt diferents.També es pot dir creu gammada, creu cramponada i tetraskel.

El terme espanyol esvàstica prové de l'idioma sànscrit suastíka, que literalment significa 'molt auspicis', però també pot tenir mes significat.
Es feia servir a l'almenys 5.000 anys abans que Adolf Hitler dissenyés la bandera nazi.
A dia d'avui l'esvàstica té una llarga història. Es feia servir a l'almenys 5.000 anys abans que Adolf Hitler dissenyés la bandera nazi
A principis de segle XX, l'esvàstica es feia servir molt a Europa. Tenia nombrosos significats. El més comú era un símbol de bona sort i auguris.

Hi ha dos tipus de esvástica: 
-La esvàstica, en sentit dextrogir quan gira a la dreta
-La sauvástica, en sentit levogir quan gira a l'esquerra

ÁGUILA DE SANT JOAN:

El símbol de l'Àguila de Sant Joan té el seu origen en la representació de l'evangelista i apòstol de Jesucrist com aquest animal. A l'hora d'assignar animals a cada un dels quatre autors dels Evangelis (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc, i Sant Joan) tradicionalment l'àguila s'associava a Sant Joan, ja que el seu Evangeli és el més abstracte i teològic de els quatre. Isabel «la Catòlica» va voler mostrar la seva predilecció per aquest evangelista incloent el símbol en el seu heràldica personal. I més tard va ser integrat en l'escut dels Reis Catòlics.

L'Àguila de Sant Joan és una àguila esbalaïda, de sabre, nimbada d'or, picada i armada de gules.L'àguila com a símbol heràldic és un símbol de poder i respecte


L'Àguila present en l'escut de Franco no és un símbol original de règim, sinó que era ja utilitzat en les armes dels Reis Catòlics. Aquest era l'Àguila de Sant Joan que Isabel la Catòlica va incorporar com a suport a l'escut per la devoció a l'evangelista amb la qual la sobirana va afegir el lema sub umbra alarum tuarum protegeix ens («protegeix-nos sota l'ombra de les teves ales»)



BANYES:

Diferents significats:

-La Fortuna a més de ser la deessa romana encarregada de la destinació, a l'al·legoria de la Fortuna adopta la forma d'una dona asseguda sobre un tron ​​i que es troba recolzada en una roda que simbolitza la inestabilitat. 

-La Abundància és una deessa al·legòrica que es presenta com una jove nimfa coronada per flors. En una mà té un feix d'espigues i en l'altra, la banya d'Amaltea. La seva figura i els seus atributs seran presos per la noblesa i aristocràcia com a mostra de les seves riqueses materials. 

-La Ocasió es mostra com una dona jove, nua, en una postura una mica inestable ja que es troba sobre una roda recolzada sobre un peu mentre l'altre està en l'aire. Pot mostrar calvície a la part posterior del seu cap o bé amb el seu llarg cabell a el vent, com a mostra de la fugacitat de el temps. A les seves mans sosté una navalla i un vel. 

-La Liberalitat , Cesare Ripa explica que adopta la forma d'una dona amb els ulls enfonsats, de front angulosa i quadrada, el nas aguilenc, vestida de blanc, amb una àguila en el seu cap, un compàs i una banya de l'abundància de què cauen nombrosos objectes valuosos en la mà dreta i una altra amb fruites i flors a la mà esquerra. 

-La Prudència , com divinitat en l'antiguitat clàssica es representava amb dos rostres perquè així es simbolitzava el seu coneixement sobre el passat i el futur. Com al·legoria pot aparèixer nua o vestida, sobre un pedestal, amb un mirall i amb una serp com a mostra dels constants perills que amenacen a l'ésser humà.

-L'Alegria pot ser representada com una dona acompanyada d'una banya de l'abundància i amb una actitud feliç. A vegades la solen acompanyar nens i normalment un alça un full de palma. 

Moisès de Miquel Àngel Buonarroti:

L'escultura de Moisès de Miquel Àngel Buonarroti va ser tallada entre els anys 1513 i 1515, en l'època de l'Cinquecento de el Renaixement italià, i es troba actualment a la basílica de San Pietro in Vincoli a Roma, Itàlia.

«Les banyes de Moisès procedeixen d'una traducció de el text bíblic original perpetrada per sant Jeroni. Quan Moisès descendeix de la muntanya del Sinaí, on s'ha entrevistat amb Déu, "la pell de la cara s'havia tornat radiant", diu la Bíblia . En l'original hebreu el verb "irradiar", "emetre raigs", és de la mateixa arrel que el substantiu "banyes", així que sant Jeroni no s'ho va pensar dues vegades i va traduir: "cornuta esset facies sua", és a dir, "el seu rostre era banyut" ».