ELS SANTS
Un sant és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans. En altres religions, com el luteranisme són considerats sants, tot els creients que temptegen de viure una vida com cal. 

Atributs generals a la iconografia catòlica

• Drac: indica victòria sobre pagans o infidels
• Bandera: significa origen noble
• palma: indica mort per martir
• lliri: virginitat
• espasa: combatents per la fe

Els Sants al Cristianisme

- Església catòlica primitiva

En la tradició cristiana es tracta de persones destacades per les seves virtuts i són venerats com a models capaços de mostrar als altres un camí exemplar de perfecció. L'Església ha afirmat des dels seus orígens, que a través del baptisme, tots els cristians són cridats a la santedat. Sant Pau definia la santedat com l'estat de comunió amb Déu.

- Església catòlica

Segons l'Església catòlica, els sants formen l'anomenada Església triomfant i intercedeixen davant de Déu per la humanitat, pels vius a la terra i pels difunts del purgatori: és l'anomenada comunió dels sants. Tots ells tenen la seva festivitat conjunta el dia de Tots Sants  Els sants inscrits al martirologi romà són els declarats per l'Església Catòlica com indubtablement presents al Paradís i que per tant poden ser objecte de culte públic.

- Església ortodoxa

Segons l'Església ortodoxa, la santedat és una participació en la vida de Crist i els sants són anomenats així en la mesura que són suficientment obedients a la seva figura com per representar fidelment la seva imatge.

- Esglésies protestants

El luteranisme rebutja el culte als sants i a les seves relíquies, i el seu paper com a intercessors entre Déu i els homes. La paraula "sant" es considera sinònim de cristià, al sentit dels escrits de Pau de Tars i s'insisteix en el fet que només Déu coneix els seus. Per tant, s'abstenen de declarar algú sant. El concepte La comunitat dels sants significa la comunitat dels creïents. Persones que per la seva vida i obres han viscut com a bons cristians, poden inspirar la comunitat, però no hi ha cap instància que decideix qui ha estat exemplar. «L'absència d'una veneració dels sants val com la diferència major entre l'església protestant d'un costat i l'església catòlica de l'altre. Els reformadors van criticar vehementment la veneració dels sants i en fer així, van posar la base perquè a l'església protestant contemporània fonamentalment no hi hagi sants».

Mártir 

Un màrtir,es una persona que pateix persecució i mort per defensar una causa, generalment religiosa, encara que també creences o conviccions, amb el que dóna «testimoni» de la seva adhesió a aquesta .
En el món occidental de tradició cristiana, la paraula té històricament connotacions religioses, ja que s'ha considerat que un màrtir era una persona que moria per la seva fe religiosa i, en molts casos, era torturada fins a la mort.

Els màrtirs cristians dels tres primers segles després de Crist eren assassinats per les seves conviccions religioses (de vegades eren crucificats com Crist) de la mateixa manera que els presoners polítics romans o llançats als lleons en un espectacle circense. No obstant això, alguns historiadors de l'Església, com ara John Fletcher i Alfonso Rober afirmen que hi ha hagut més màrtirs cristians en el segle XX que en el conjunt dels dinou segles anteriors.

Sants importants 

San Vladimiro Sviatoslávich el Grande: Es va convertir a l'Cristianisme a 988, i va iniciar la cristianització de la Rus de Kíev. D'acord a la Crònica de Néstor, la crònica més primerenca de la Rus de Kíev, el seu nom real va ser Volodímer. Depenent de l'idioma aquest nom pot tenir variacions: en modern ucraïnès Volodymyr, en modern rus Vladímir, en nòrdic antic Valdamarr i en Nòrdic modern com Valdemar.
 

Joana d'Arc: també coneguda com Santa Joana d'Arc o la Donzella d'Orleans, 3 va ser una jove camperola francesa que va guiar a l'Exèrcit francès en la guerra dels Cent Anys contra Anglaterra, aconseguint que Carlos VII de Valois fos coronat rei de França. Posteriorment va ser capturada pels borgonyons i lliurada als anglesos. Els clergues la van condemnar per heretgia i el duc Joan de Bedford la va cremar viva a Rouen, el 30 de maig de 1431, encara que més tard va ser rehabilitada i canonitzada com a santa Joana d'Arc. La seva festivitat es commemora el dia de l'aniversari de la seva mort, el 30 de maig, com és tradició a l'Església catòlica.