HALLOWEEN

Fa més de 2.000 anys, la nit de Samhain, els celtes apagaven els llums i esperaven que la mort no toqués a les seves portes. La cultura celta abastava les illes Britàniques, Escandinava i Europa Occidental i aquesta tradició del Samhain es va expandir per tots aquests territoris arribant a ser una de les tradicions més populars i de fet podríem dir que tot i certa distorsió s'ha mantingut com una cosa tradicional. Avui dia eanacara que amb algunes modificaciones es continua celebrant.


Els druides (sacerdots pagans celtes) celebraven la nit del Samhain en què els esperits tornaven a caminar per la terra, buscant posseir als homes vius. Per això no s'encenia cap foc, les cases es quedaven fredes i fosques, els seus amos es vestien fúnebremente per evitar l'atenció dels morts i d'aquesta manera es creia que en la nit dels morts es podia seguir amb vida si es passava desapercebut.

La celebració de Halloween s'ha convertit en una cosa molt tradicional no només als Estats Units, sinó que a més aquesta festivitat s'ha expandit per molts altres països encara que el seu origen no sigui americà. 

                                  

Al conquistar part de les Illes Britàniques, els romans van adquirir part de les celebracions celtes, i van incorporar en el seu calendari el festeig del cap d'any celta.
Després de les invasions germàniques i la caiguda de Roma, l'Església va ser l'únic reproductor dels antics escrits romans i grecs, que moltes vegades van ser adaptats a la fe catòlica.



                                             


Relació entre Halloween i la religió 

Abans de l'anunci de l'Evangeli, els pobles vivien atemorits davant la perspectiva de la mort i la possibilitat de la màgia. De la primera intentaven fugir conjurant la segona al seu favor. Però, a la llum del missatge de l'Església, els homes van descobrir que la mort no és tan terrible com sembla. El seu poder és limitat sobre aquells que han rebut el baptisme, ja que per ell van ser incorporats a la Vida de Crist i, per tant, associats a la seva resurrecció. La mort, el caos, el mal i el terror no tenen l'última paraula de la història, sinó que la té Déu i és una paraula de vida. A més, si Ell és poderós com per crear el món del no-res i iniciar en la Pasqua del seu Fill la plenitud dels temps, llavors es dedueix que no hi ha potència demoníaca més fort que Déu.




LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa de Catalunya, tot i que en molts llocs s'ha perdut. A Occitanià també se celebra la castanyada, però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglesos, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues , o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscastell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari anomenat paperina.
                                                

La Castanyada i Tots Sants rubriquen que l’estiu s’ha esvaït definitivament. La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.

Si hi pensem bé, no fa estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l’estiu han donat pas a un paisatge dur i a un temps advers.

La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. D’aquesta manera, s’adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l’antigor.

Poc a poc la tradició de celebrar Halloween s'ha anat apoderant de la tradició de celebrar la castanyada, i ara molta més gent el que celebra es Halloween perquè sembla molt més divertit.